A Londres buscant feina d'enginyer

Hola,
Em dic Pere i soc de Vic, Tona. Soc enginyer tècnic indústrial, i com casi tots a Catalunya em dedico al ram de la construcció, bueno o em dedicava.
A causa de la baixada de feina que hem sofert, se'm va acudir la ideia de marxar a Londres a buscar-me la vida. Per això estic buscant feina d'enginyer, en el ram de instal·lacions en edificis, vaja l'ho mateix que feia, però a la inglesa, i tenint en compte que l'imigrant aqui soc jo.
Però que inocent que era ja que les coses aqui son diferents com per exemple:

1. Primer de tot aventura per trobar habitació, que vaig perdre 4 dies a internet i al google map. Despres pagar, a part de 90GBP la setmana un dipòsit de 400GBP. Cosa que no m'esperava.
2. Les targetes de crèdit en alguns llocs no funcionen, perque a UK tenen un xip, ells sempre diferents.
3. El CV res de posar foto, i jo ja havia enviat 10 o 15 CV amb foto, apa, tornem a fer el CV.
4. Despres de portar uns quants nous CV una noia molt amable em va informar que si no hi havia carta de presentació el CV ni se'l mirarien. Doncs vinga 2 dies fent carta de presentació amb l'ajuda de la meva amiga que es traductora.
5. Em van aconsellar que obris un compte per quan trobi feina, vaig anar a demanar informació al Banc de Santander, em van respondre que com que era espanyol no tenia dret d'obrir un compte a Londres, haig de dir que em vaig emprenyar molt. Llovors vaig anar al HSBC, que aquests si que me l'obrien però pagan la friolera de 6GBP al mes, finalment al Barkleys em van informar que tenien compte gratis i per mi. Una altre cosa quotidiana que va ser tota una aventura. Aprofito per denunciar que el Banc de Santander son una colla de provincianos carregats de duros que es volen fer passar per una entitat internacional, cosa completament falça.
   
6. Mai habia portat un trage, doncs aqui si, es veu que un fan així, tothom amb traje, asta de festa ben encorbatats. Com tot imigrant m'he hagut d'adaptar i portar trage per anar a buscar feina.

Ara mateix estic en aquest punt, començant la meva recerca de feina, tal i com ho fan els anglesos.

Tota la resta només en puc parlar bé, ja que la gent m'ajuda molt. Les comunicacions a dintre i a fora de Londres son realment impresionants. La festa es molt maca. Ara que no treballo i visc del cuento, es important el tema econòmic, a part del lloguer que em casquen 400GBP per una habitació l'ho altre es com a Vic. Per tant em gasto uns 800 o 900GBP al mes.

I aqui estic, a causa de la politica econòmica suicida dissenyada pels "politics" catalans i espanyols buscant-me la vida a Londres. De moment no tinc res de res, però estic content d'haver fet aquest pas. Si seguiu el bloc ja veurem si seré capaç de trobar feina a Londres, ja que aqui estan molt preocupats, ja saveu per la crisi, tenen prop de un 8% de paro, vaja com quan Espanya estava a la Champions de l'economia. Però al final als hi han fet un chorreo!

Visca Catalunya!!!!