Trevallant i fent el turista

El divendres 19 de juny va venir l'Anna, la xicota. L'hi encanten els museus, per tan dissabte el matí cap a veure museus i la veritat es que a Londres els museus son molt millors per gent estalviadora com jo, ja que son gratis. No soc cap expert en art, però esta clar que a Londres l'art i la cultura està a disposició del ciutadà, ja que tan el museu d'historia natural com el museu de quadres que hi ha a Trafalgare Square son gratis. Estan molt arreglats i son espectaculars.




















En acabar la visita dels museus vem fer el turista pel centre ciutat, que a mi m'encanta. La foto de l'esquerra es el Picadilly circus.

Vem anar fins al Parlament i em vaig tirar una foto amb el policia, sembla serio, però era molt ben parit, i mira que turistes com jo la tira.

Aquestes van ser les visites del dissabte, i excepte el transport, encara no ens haviem gastat ni una lliura. Al vespre vem anar a supar sushi al centre per 17 lliures cada un, i despres a fer un parell de cerveses.

Diumenge, vem anar amb els amics italians del meu company de casa a Cambden Town, es un mercat alternatiu, però alternatiu, vol dir diferent de tot i que no demanen pas res a ningu, ja que tenen un mercat realment espectacular. Vaig veure quadres de gent que pinta per 15 lliures, eren realment macos. Quan s'acabi l'aventura anire a comprar-ne un.

A la foto de l'esquerra es poden veure els canals de Camdem.

Avui el bloc, si que te mes fotos, i maques. Va ser un cap de setmana turistic i cultural, per molt pocs diners. Tot i que jo, aqui, treballar, estalviar i estudiar, i sort que és Londres, que es una ciutat molt mes comode per trevalladors amb pocs recurços, a Barcelona seria impossible. Ara m'apunto un curs d'anglès 3 classes per setmana, gratis evidentment no hi ha res, però val 155 lliures al mes.

La feina, es dura, no s'estan d'osties. Algun dia m'han fotut molta canya, tot i que tampoc els hi costa res agraïr-me els esforços i dir-me que valc. Això si, cobrar, cobro el minim, que en aquest païs son 900 lliures al mes (ara mateix uns 1100€), i a sobre de moment nomes faig unes 30 hores setmanals, però ja faré les 40 hores ven aviat. La pregunta es, a Barcelona, cobrant el minim uns 700€/mes, es pot viure? llogar una habitació a Barcelona ja val 350€ com a minim.

Agafant el ritme de Londres

Ja fa 2 setmanes que trevallo de cambrer, i tinc la oportunitat de tractar amb molt tipus de gent en els diferents torns rotatius que em toca fer.

Al torn de dia, fins alla les de 10:00 a 18:00, es gent mes familiar, o gent que esta de pas, ja que estic trevallant davant de l'estació de metro mes important de Londres i una de les importants de tren. Cada nacionalitat, es tipic, tenen la seva manera de reaccionar i de fer. Per mi, els millors clinets que he tingut, de tros, els de Estats Units, son realment amables, sempre riuen, son molt de la conya i al final m'agraeixen molt que hagi estat simplament simpatic donan-me unes propines espectaculars. També hi ha anglesos, francesos, espanyols i gent que simplament es de la zona.

Al torn de nit, de 18:00 a 00:00 o 1:30, ja es una altre història, tot i ser mes dur, es mes "boig", cerveses i mes cerveses pels anglesos que surten de la feina. Tan siguin ejecutivos, com instal·ladors, estudiants, pijos arrogants, o una parella d'avis, però cerveses i mes cerveses. Vaja l'ho tipic, anglesos en plan Viking, super amables, que cada cop van mes torrats, ei i potser son alts executius, però son molt bona gent. Una altre cosa son els anomenats "Posh", uf aquests, tindrem algun problema, son els pijos, però son ascarosament repugnants, s'atraveixen a mirar-me descaradament amb superioritat perquè ells beuen una copa de vi, cosa Posh, i jo soc nomes un cambrer, i ja hi som, ja que jo per aqui si que no hi passo. Ara el meu objectiu es tenir una angles tan afinat com per deixar com una merda vulgar als arrogants aquests. De moment amb els anglesos ja els antenc al 80% als irlandesos també i als amaricans han vingut 3 taules i no he tingut cap problema, al contrari.

Londres, es unica, esta clar que no n'hi ha una altra. Hi ha gent de tot arreu, es supermulticural, però de debò eh, no l'ho que diuen els patates dels politics i periodistes, res res allò res. Aqui hi ha gent de tot el mon, però a Londres o t'espaviles, trevalles i lluites des de 0 o ja pots tornar cap a casa. Pots veure policies amb el barret de musulmà, pots veure dones amb burca, pots veure jueus, pots veure musulmanes amb vel conduint el metro. Però tothom parla l'angles,a part del seu idioma nadiu, sense que ningu els hi hagi pagat res, nomes faltaria. O sigui, tots aquests que parlen del mal antès multiculturalisme els enviava a Londres, ja n'aprendrien ràpid a que o curres del que sigui o et fots de gana i tornes d'on has vingut. La grandesa de Londres es que aqui es premia el trevall i l'estudi siguis com siguis, la vergonya de Catalunya es que es penalitza el trevall i es valora premia el passotisme i sobretot l'afinitat a algun grup politic, vaja que a Londres per progressar a trevallar i estudiar, a Catalunya a pauntar-te a una de les empreses no creadores de riquesa, PP, CIU, PSC, ERC, ICV. Llepar algun cul i amb sort t'enxufen a algun càrrec inutil i cobres una pasta per no fer res, bueno dir alguna estupidesa sense valor per sortir el diari, que per això son per amplificar la basura que dia a dia diuen els politics, i sino agafeu diari o tele, i mireu quin tan per cent de les noticies estan relacionades amb estupideses que han dit els politics, 50% 60%, i tot estupideses que serveixen per fer PUBLICITAT.

A part d'això, que a Catalunya dia o altre segur que s'arreglarà, clima, estil de vida, em quedo amb Catalunya, però altanto que aqui tenen les seves grandeses.

Em sap greu, però no hi ha fotos, simplament he trevallat, he tingut moltes experiències, però no he pogut tirar fotos, potser el bloc serà mes aburrit. Intentaré fer forces fotos aquest finde. Apa, merci per llegir el bloc, que no es gran cosa, però veig que mes de 400 persones l'han visitat, moltes gràcies.

En Peter darrera la barra i a la caixa!!!!

Al fons, a la cantonada es pot veure un restaurant pub de color blau, es diu O'Neils, allà trevallo jo!!! Dimarts va ser el meu segon dia, vaig començar a les 12:00 del matí. Arrivo jo tot novato, el meu segon dia i la cap dels cambrers em dona la clau de la caixa i apa Peter, a cobrar. I jo que? però que diu aquesta?. I ja em veieu alla, darrera la caixa amb una cua de gent demenant-me coses que jo ni coneixia, ja que no se el menu, no se les cerveses, no se els licors, no se les mides de cada una de les coses, no se com funciona la pantalla tàctil amb molts menus i submenus, i evidentment cobrant i tornant canvi. Quin estres, però els clients una passada, s'esperaven sense queixar-se, m'ajudaven, i reien, sort perquè el primer torn va ser dur. Els segon torn, van vindre cambrers nous que jo no coneixia, em van posar a les taules a recollor plats i portar mejars, mes cansat però mes fàcil. Ara, això deu ser l'ho de la productivitat, jo al segon dia a un pub a Londres feia el que en un bar a Catalunya m'haurien deixat fer al cap de 3 setmanes, i a mes haig de donar el 100% de mi per fer les responsabilitat que m'han donat. I evidentment en 3 setmanes seré 100% cambrer, quan a Catalunya seria 50%, cosa bona que tenen, i ja m'ho havien dit altres catalans que estan aqui.

Em van deixar plegar 1 hora abans perquè van dir que ja ho tenien controlat i que podia plegar, perfecte perquè havia trevallat 7 hores, pero sense parar, i sense parar vol dir ni parar a xerrar 5 minuts, tela, pfffff tenia agulletes als talons dels peus!!! pffff. Vaig agafar el bus i cap a casa, la foto esta tirada des de la planta superior d'un bus de dos pisos.




Ah i al tanto, feina per casa, estudiar el menu, per poder-me aclarar mes be a l'hora de cobrar, peazo menu. Penseu que encara falten cerveses, que en tenen moltes, refrescos, sucs, licors, cafès, etc.... Bojeria, però en 3 setmanes ho tindre dominat segur!!! Us poso una foto del menu principal, perquè encara en tenen 2 mes de petits.

Avui a currar de 17:00 a 22:00 i demà de 17:00 a 01:30. Quan ho domini, serà com el Coyote bar!!! jeje. Ara haig d'estudiar quin bus agafar ja que el metro es car i guanyo molt poc.

Servint cerveses entre Vikings!!! Perfecte

Dissabte vaig anar a comprar roba negra per anar a treballar el diumenge, i la veritat, no se si emprenyar-me o estar content. Vaig comprar uns pantalons texans que sense ser pantalons de marca si que eren uns pantalons que estaven molt be pels dies de cada dia, em van costar 10 lliures, per les bambes, no de marca però molt correctes, 6 lliures. Content perquè pantalons i bambes 16 lliures (menys de 20€), ara com pot ser que un poble com Vic o Tona, sigui lleugerament mes car si la gent cobra bastan menys? No se de qui es culpa, però no pot ser, tot i que m'imagino de qui es culpa.

La feina, molt be, em van donar una camisa, i apa maco, tu mateix, jeje, i apa, jo mateix, els meus primers clients van ser uns fracesos, que em van ajudar molt, i jo els vaig ajudar a ells, i a sobre propina pa la saca. L'hora de dinar va ser una mica boja, però be, tampoc es que tinguin gaires tipus de menjar, una altre cosa son els tipus de cervesa, que en tenen moltes. La feina no es gran cosa, però es algo que em permetra relacionar-me, i pagar-me els gastos de Londres, i tinc 2 mans per treballar d'enginyer, de pages o de cambrer per tan cap problema. Els companys, estan a la mateixa situació que jo, i son molt amables i de la conya. Tinc una mica de pique amb un company que es indú i es del Chelsea :). Em van dir que es notava que tenia experiència en bars, jeje que inocents, perquè o feia bastan be.

Demà a tornar-hi, 9 hores, pffff. El que esta clar, es que a Londres t'has d'espavilar i fer el que convingui, ja vaig intentar de buscar alguna ajuda econòmica per imigrans com jo que no tenien feina i res, aqui res de res, pues a currar tu. Espero aprendre força anglès i el octubre tornar amb algunes bones experiències a Catalunya.

CAMARERO!!!!!!

L'estació de King's Cross St. Pancras, l'estació de metro mes gran de Londres, hi passen casi totes les linies. La foto es de l'estació de tren que esta al costat.

Aquest lloc tan ben comunicat és a 12 minuts en metro de casa meu, també hi tinc bus nocturn i de dia, tarda mes, però funciona sempre, a mes al bus, si cal em puc colar, o sigui gratis, jeje.

Ahir vaig pensar, que si havia de treballar de cambrer, per anar be hauria de ser prop de casa, i avui a les 10 del mati he anat a repartir CV de cambrer, evidentment amb experiència de cambrer al "Bar la Teularia" de Tona Barcelona, sona molt be, llàstima que sigui mentida. Nomes he entrat en les tipiques tabernes angleses, que si m'han de fotre bronca me la fotin en anglès, així aprendre, ja que si em foten bronca en espanyol no m'ha servit ni em servira per res. Als italians tampoc no els vull, al final chaporrejaria l'italià i l'anglès re. Per tan a les tabernes angleses, plenes de vikings amb galledes de cervesa. N'he vist un just davant l'estació que era taberna irlandesa, com que els irlandesos son molt ben parits me m'ha fet gràcia i he entrat a donar el CV. Hi havia una cambrera que feia molta cara a polaca, m'ha etès molt amablament i m'ha demenat si era espanyol, jo l'hi he demenat, fent-me el longui, si ella era irlandesa, m'ha dit que no, que era polaca, jeje. Llavors he començat a dir xorrades en polac i l'hi ha fet molta gràcia. He marxat i he pensat "sort que he posat al CV que vaig viure 2 mesos a Dublin" que es veritat, perquè el jefe si que deu ser irlandès. A les 12-30 em trucava la polaca que el diumenge a les 10 del mati sigui allà vestit de negre, amb una fotocòpia del DNI i el numero de compte de banc, que farem una prova aviam com ho faig. Ja tinc una feineta a Londres!!!

Després he anat a obrir un compte bancari, vaia aventura, al Abbey del grup Santander no obren comptes als ciutadans espanyols, el Barkley's fins que no tingui el numero de seguretat social anglesa, que te la donen quan tens feina, tampoc. Al final he anat al HSBC que m'han fotut 6 lliures al mes per obrir un compte. Realment els bancs espanyols donen 10.000 voltes als bancs anglesos. A un banc espanyol l'hi portes diners i t'obren el compte sense demenar-te ni com te dius casi, i aqui per portar diners una de tonteries. I l'extrem del Santander que no et deixa ni obrir-ho. Deu ni do aquests anglesos. Tenen coses molt bones, però d'altres pffff, deixem-ho.

Apa ara a esperar el diumenge a servir cerveses aviam com em va!!!!