Copa, lliga i champions

Bones, avui res de fotos, ja que se'm va acabar la bateria. Al pròxim hi haurà fotos.

Primer de tot, tema feina, ahir vaig rebre una trucada d'una agència per una feina de enginyer elèctric a hopitals i escoles, simplament un inconvenient, era a Kabul, Afganistan. Va home va...!!! que hi vagi el Bush, que ara no te feina. Vaig parlant amb la gent, i la costa esta realment complicada, per tan ja m'he currat un curriculum de professor d'espanyol amb llarga experiència, que es mentida, però aqui va així, directe i a sac!!. Ara mateix tambe envio a restaurants i bars, he anat a un restaurant espanyol i m'han dit que tenen els llocs coberts, però que els hi porti el CV, i apa a fer CV que tinc experiència en bars. A sac!!!!. I jo aqui, a aguantar com un campeon, ja veuran aquests de Londres com m'en sortiré, que soc de Catalunya collons, que ens comencen a coneixer hehe!!

Tema del dia, que gran que es el Barça, quin orgull com a català!!! Ahir vem veure la final a la penya blaugrana. Allà hi havia un periodista del diari "The Guardian", i vem estar parlant i em deia que el joc del Barça era molt maco. Ei i es un diari serio el "The Guardian". S'ha de dir que aquests anglesos no s'ho esperaven, es que son una mica arrogants, PUES TOMA BARCELONA!. La penya una passada, pensava que s'enfonsava el barco. Allà hi havia gent que no era ni catalana ni espanyola i allà animant el Barça. Ai si a Catalunya tinguessim la meitat de bons els politics!! on seriem ara?. I el Barça, aqui és "Barça the Catalan team....". El Barça no es Catalunya, però com seria Catalunya sense el Barça?

Aquesta aventura es interessant, però dura, alts i baixos. De totes maneres aguantaré ni que sigui rentant plats, que als catalans la feina no ens espanta, almenys als pagesos del Verinal!

Visca el Barça i Visca Catalunya!!!!
COPA LLIGA I CHAMPIONS!!!!

Comencem a tenir vida social!!!!

Perfecte, perfecte, una cosa mes solucionada, tinc vida social, en gran part gràcies als italians que n'hi ha 3, el Gionoseque, la Juliana i l'Helena fem un equipazo guapo, son igual que nosaltres. Després la Marisha la Jurguita ja es van ajuntant, però son mes calmadetes, son de l'est.

A Espanya i Catalunya vista amb els ulls dels extrangers, tenim grans coses i un greu problema. Primer lo bo, ens tenen per un pais neutral que no ens fiquem en conflictes, no saben que ja els tenim muntats a dins de casa, per tan perfecte. Espanya té bon nom, i un Barcelona també. Madrid i Catalunya ho coneixen però no tan, les grans marques son Barcelona, Spain, i FC Barcelona. Problema, per ells som espanyols, igual d'espanyols que els tancats de la Espanya profunda. Resulta que han arribat a Londres, quina vergonya, m'han comentat que van a Harrods i s'enfaden amb les dependentes perquè elles no parlen espanyol, també van a restaurants, aqui a Londres, i s'enfaden perquè la cambrera no parla espanyol. La mare que els va parir, igual de tancats que als seus temps daurats, però ara surten i avergonyeixen el resto dels Espanyols. Però ja els hi he dit que si es troben tancats d'aquests han de dir, VIVA CATALUNYA LIBRE!!! apa a fardar d'incultura a casa seva, que aprendre a dir Thank you, Sorry, Please, es mes fàcil que intentar que tot Londres parli el gran i preciós idioma Espanyol, a part parlar 2 llengues es millor que parlar-ne una.

Ahir vem fer una barbacoa al jardi, vem menjar, menjar i menjar. Aquests italians son una passada. També fem tallats a fondu, que aqui s'ha de demenar un Maquiato, pff ja era hora. A la foto la noia i el noi moreno son italians de la casa, l'asiatic es de Malassia i la rossa francesa, son amics de la italiana. Molt be molt be.

Italia te molta projecció gràcies als seus productes alimentaris a l'abast de qualsevol butxaca, que son igual que els de casa les iaies, catalanes o españoles, però nomes coneixen la Paella i la Tortilla i no saven on comprar-la. Curiosament, el Ferran Adrià ningu el coneix, de fet tampoc se'l podrien permetre, ja aniré al barri del Chelsea amb gent multimilionaira aviam si coneixen el Ferran Adrià, a 300€ el menú. La gent normal coneix la Paella i la Tortilla, ei a mi m'orgulleix molt mes això, però pensava que com que per TV3 deien que el Ferran Adrià era el millor cuiner del mon potser el coneixerien, començo a pensar que ens han fotut una bola mes.

Tema feina, res de res, però estic decidit, no tornaré sense haver triumfat, ni que sigui currant a un restaurant.

Per desgràcia se m'ha acabat la bateria de la càmera, no se si podre fer mes fotos fins el dimarts vinent, intentaré trobar un carregador que dimecres FINAL DE CHAMPIONS hem de demostrar a Europa que vol dir Barcelona!!!!

Apa Visca Catalunya!!!!!

De relax, qui remei

Ja estava fart d'estar a casa i tenir baixon de moral, i vaig anar a fer un tallat a un carrer prop de Green Park que fa temps vaig trovar, i la veritat m'agrada bastan. És un carrer sense transit ple de terrassetes.

A més vaig pessejar per aquella zona, que és el centre, i vaig veure trajes per 175 lliures, que estaven be! Oh my god!! 210€ trajes complets de tots colors i mides, al centre de Londres, a Vic de 250€ no t'escapes, deu ser allò del valor afegit. Perquè sino no ho entenc com a una capital com Londres, on la gent gunya molt mes, els trajes siguin mes barats. I recordo que estaben be aquesll trajes. A mes em vaig comprar unes bones sabates per 30 lliures, o sigui 36€, i son bones. Comença a fer ràbia i tot, a Catalunya unes sabates no t'escapes de 50€. No se perquè, però que algo falla segur.

Allà al bar vaig pensar que per practicar l'anglès podria llegir algun llibre. Vaig agafar el metro i cap a Harrods, vaig pensar alla segur que hi ha una book store d'aquestes. A mes em cau a la meva línia de metro, la Piccadilly line i esta a l'estació Knightsbridge. Tenia por que m'estillessin una mica, però mira que hi farem, i amb un pim pam em vaig plantar a Harrods, que per cert el trobo classista, i no m'agrada. En plan si vaig amb la meva camiseta i motxilla dec ser pobre i no interesso, i si vaig trajadet i arregladet carai quin senyor, que tontos que son, soc la mateixa persona, en realitat nomes he portat traje quan he estat al paro, o sigui ara. Això no m'agrada son estupidament classistes.
A dintre vaig anar a la llibreria, i carai quins preus, osti llibres de 600pag, best sellers, 10 lliures (12€), en vaig comprar 2 hehe. Estem al mateix a Catalunya els llibres son mes cars, clar l'estudios del Monty deu haver posat algun impost mes als llibres, per pagar algun acte oficial pels artistillos mantinguts pel govern, ei en nom de la seva cultura.

L'escala egipcia de dins a Harrods, guanpo es guapo.

A l'esquerra, la botiga d'atinguitats. També maco. A la pròxima vida potser compraré algo, ja portaré el traje.




I cap a llegir llibre al meu park preferit, el Green Park. No es veu gaire, però és ple de gent, llegint, escoltant musica, dormint, prenent el sol. Ah i gratis.


Osti si trobés una feina, estaria tot lligat, i costa costa. Diuen que soc impacient, que fa poc i que tranquil. Però joder. La setmana vinent també buscaré altres tipus de feina. Aqui pit i collons i aguantar fins a l'octubre.

Apa i fins al pròxim capítol de les meves aventurilles vàries.

De moment res de res

Dimarts dia 19 de maig, em vaig llevar a Tona a les 4:45 del matí. A les 8:45 (9:45 hora de BCN), era a casa de Londres. A mes arribar fins aqui entre tren i avió em va costar uns 45€. Vaja, que entre el super tren de Vic a Barcelona, i el AVE tardo el mateix anar a Londres que a Madrit, només que anar a Londres és lleugerament mes barat.

Fa un temps, uns fantasmes il·luminats, volient fer-nos un aeroport al nostre Verinal de Tona, perquè segons ells seriem mes internacionals. Srs, per ser mes internacionals, necessitem politics que primer sàpiguen l'angles, com a mínim, cosa que dubto que el sàpiguen, ja que a Catalunya qui val a treballar i qui no per politic i a expoliar. També necessitem doble via de tren BCN-Puigcerdà i Girona - Lleida. Continuo convidant als politiquillos que es vinguin a buscar la vida aqui, a fer-se els internacionals aqui a Londres, però sols, sense limousines pagats pels contribuients, ni assistents de imatge per portar el toupé arregladet. Sols, com jo!

Per desgràcia, avui no hi ha fotos, n'haig de tirar ja ho se. Aquest dies, han set els mes durs, perquè ho tinc tot controlat, habitació, ciutat, etc. i només em falta la feina. Clar m'aburreixo i és una putada. La Marisha i la Jurguita em diuen que es normal, fins i tot a les èpoques de no crisi. Que haig d'esperar, però no m'agrada esperar. De cara la setmana entrant m'hauré de plentejar un canvi d'estratègia i anar a buscar també altres tipus de feina.

Ara aniré a fer la compra, canviar diners i avui potser a voltar una mica. Així l'espera es fa més lleugera.

Vinga doncs, ja aniré escrivint mes sovint, i amb fotos clar.

Barça, King of Coups!!! Penya Blaugrana London

El dia 13 de maig, un dia mes, d'agencia en agència, i d'enginyeria en enginyeria, i de moment res de res, ostia ostia. Però he estat parlant amb la recepcionista d'una de les agències, i l'entenia. És una merda, però haig de continuar així o encara mes a fondu.

Aqui us poso una foto de Trafalgare Square, amb un temps horrible, però val la pena venir a Londres per veure Trafalgare Square, a mi m'encanta.

BARÇA KING OF COUPS A LA PENYA BLAUGRANA DE LONDON.

Es ben be que de Catalans n'hi ha a tot arreu, i normalment a l'estranger et trobes uns Catalans de puta mare, son gent que s'han buscat la vida a London, i molts d'ells a base d'osties se n'han ensortit, clar que els temps eren uns altres. Ara mateix la cosa esta molt xunga. De totes maneres deixen la imatge de Catalunya ben alta, i pensar que hi ha uns parassits a Barcelona que es gasten millonades per posar embaixades a Londres, i al final creieu-me que no hi ha pas manera de trobar-la aquesta embaixada.
Ja ho veieu, ens reunim per veure el Barça a un barco al costat de l'estació Temple.

Però a part de Catalans, també hi ha bascos, i es ben be que "Ellos son leones nosotros campeones" vaia afició que te l'Atletic de Bilbao, tenia unes basques al costat, pff com cridaven, després de 4 goals i encara animaben, una gent amb molt d'empuje aquests bascos. A la foto veieu a dintre el barco, que es on es reuneix la penya Blaugrana de London, i estaven celebran el segon gol, i es pot veure que n'hi ha algun a baix de tot que era de l'Atletic de Bilbao, però vaja una passada de gent. Ja tinc ganes que arribi el dia de la Champions, que aquests del Manchaster van de guais, i encara se'n durant una sorpresa a Roma gentilesa de Barcelona! De totes maneres, això que vem fer amb els bascos d'estar tots junts, amb anglesos segur que no, hi hauria marder.

I aqui ja erem campeons, Copa, Lliga i Champions, quina passada, sort en tenim del Barça que arriba a tot arreu d'Europa i en dona tan bona imatge!!! Fins i tot els diaris, a vegades llegeixo, Catalan team, pam, reconeixament de Catalunya. M'encanta Londres, aqui es poden fer coses grans si treballes i lluites, ja que el rampi dels parassits de la Plaça Sant Jaume de Barcelona i de Madrit aqui no arriba, però més del Barça i Català que mai. Perquè som simplament molt bons, simplament ens estan kardant, per dues bandes.


Doncs res, faré algunes trucades, que al final no serviran per res, però a lluitar-ho, que per orgull no puc tornar amb les mans buides. Algun resultat haig d'obtenir, de moment ja he millorat l'anglès, però en vull mes i mes. Vinga ens veiem el finde per La Plana!.

Ah deixeu comentaris, aqui al bloc, així té vidilla, que si m'ho envieu per mail el bloc sembla molt mort.

Visca el Barça i Visca Catalunya!!!!

Un dia mes buscant feina

Tot i que continuo sense feina estic animat, i a mes m'he concienciat de que això vol el seu temps i porto només una setmana. Aquests Anglesos s'agafen el seu temps per tot, i el moment no es gaire bo. A mes pel que llegeixo, a Espanya encara n'hi ha per temps de la recuperació, per tant aburrit per aburrit, aburrit al mig d'una aventura.

Convido a qualsevol politic a venir aqui i espavilar-se pel seu compte, aviam si estan tan preperats com el salari que cobren, potse aprendrien algo com es fotri collons i humilitat, clar a ells tan els hi fa, tan si puja com si baixa la feina, tan si no saben parlar mes de mig idioma, ells s'enduen el peazo sou, i si algo va malament culpa del politic del costat que l'hi segueix el rollo que quan acabin de xarrecar-se aniran a fer una xampanyada en nom de Catalunya, així estan d'obesos i decrèpits, bons àpets, bons cotxes i culs calents. Buenu prou de politica que m'emprenyo.

El que m'he adonat es que no soc el primer Català o Espanyol que fa això, ja que aqui hi ha gent Catalana o Espanyola amb bona preparació des de fa uns anyets, i m'expliquen que van venir perquè aqui hi ha oportunitats. El que passa es que ara es un mal moment.

Avui he anat a 4 llocs, m'he adonat que em moc amb molta mes facilitat que al principi, a part de que ara vaig als llocs que haig d'anar:

• El primer lloc, era una enginyeria petita prop de casa, tot desordenat per alla, i de bon rollo, tipu Caballé & Associats. M'ha vingut el jefe i m'ha dit que el CV tenia molt bona presentació, però que "unfortunatly now market is retract", vaia que merda a l'espardenya, però guarda el CV. Al final es un petit exit, ja que ara vaig a on haig d'anar a enginyeries.

• El segon era una agencia molt gran especialitzada en recrutament en el sector de la construcció, m'han donat un telèfon i haig de trucar d'aqui a 2 dies. Ai ai, ja veig a venir que no els entendré. Però pit i collons i aviam que.

• El tercer, tembé era una enginyeria, però vaia zona, son aquells llocs que dius a vale, l'imperi britanic, entre Liverpool Station i el Bank, pff gran molt gran. Bueno, en definitiva, m'han agafat el CV i m'han dit que l'hi donarien al jefe, així de secs, això ho tenen, son secs. però he tirat fotos, a mi m'agraden:

Liverpool Station, simplament impresionant.













Mes Liverpool Station.


















A fora de l'estació, peazo edificis, un moviment... sort de tenir crisi!

Tipica foto, autobus vermell de dos pisos, ejecutivos, i el llamp d'edifici al fons. Osti com serà que en 2 o 3 mesos no hi hagi una feineta per mi.

Aquesta no és gaire maca, però és el metro, ells en diuen tube, que vaia aventura, els hi demanava pel underground i em responien del no se que el tube i jo pensava, que diuen aquests guiris d'un tub?

I aqui l'aventura del dia 12 de maig de 2009, d'ànims be, economia no gasto, feina de moment sin respuesta. I demà a veure el Barça a la penya Blaugrana de London, tots catalans, hehe.

Podeu fer comentaris, que ara tinc bastan temps davant de l'ordinador. Ja no se ni a on m'he apuntant, algun dia em trucaran d'una feina que no sabre ni de que va. Però tan fot, soc només un imigrant hehe.

Jordi, la foto amb traje als pròxims capitols!!!

Un cap de setmana mes a Londres

Dijous dia 7 de maig em vaig instal·lar a l'habitació, que per cert esta molt be. Té uns 17m2, un llit doble, un sofà per 2 persones, un armari de dues portes, una taula i cadira i una tauleta amb tres calaixos d'uns 80cm d'ample. La finestra dona directament al jardi, i de seguida que es lia una mica de jarana ho sento i jo cap alla!!!
La gent de la casa son ben parits!! Crec que no hi haura cap problema. A més sense liarla massa son bastan de la conya, per tant puta mare.
La casa esta situada al costat de l'estació de metro, això es una ganga. I segons el que m'han dit altre gent el preu no es car.
El dijous, divendres i dissabte vaig tindre greus problemes amb internent, ja que la meva targeta wiffi estava mal configurada i no hi havia collons de conectar-me. Al final, el Sebastian el Polac, em va reconfigurar i em va instal·lar un programa. Ara si, ara va molt be. Però ara no tinc impresora, que m'es molt necessaria per imprimir els mapes que em faig per anar a les agencies de treball i a les enginyeries. Hauré d'anar cada dia allà amb uns negritos que tenen un internet caffe a imprimir els mapes.
Ahir vaig anar a la Penya Blaugrana de London, que esta a un barco. A part de que el Barça només va poder empatar, la gent una passada. Eren Catalans, i em van donar consells sobre Londres i ja hem quedat per veure el Barça a la final de la Copa de Rei.
A mes un em va dir que l'hi passaria el meu CV al director de Ferrovial de Londres, ja que ell hi havia treballat i el coneix perquè també es de Tarragona.
També vaig trobar d'altres que estan aqui i no troben feina, per tan Londres "una de cal y un a de arena"
En definitiva, de moment continuo sense feina!, però es guapo tot això!
A part de l'anglès també apendré una altre cosa, a anar a pinyó, ho estic veient aqui la gent, la ciutat va a pinyó, i els catalans m'ho van aconsellar, a pinyó. Si per trobar feina haig de mentir, menteixo, es per flipar, però son una mica fantasmes.
A més, no saven perdre. No accepten que el Barça guanyes el Chelsea, i estan dien els diaris que ens van perdonar 5 penaltis, ala, com a molt un!!!!
Visca el Barça i Visca Catalunya, per anar bé neta de paràssits, aqui Londres hi ha un riu molt ample i profund, mmmm......

Unes quantes fotos

A Londres buscant feina d'enginyer

Hola,
Em dic Pere i soc de Vic, Tona. Soc enginyer tècnic indústrial, i com casi tots a Catalunya em dedico al ram de la construcció, bueno o em dedicava.
A causa de la baixada de feina que hem sofert, se'm va acudir la ideia de marxar a Londres a buscar-me la vida. Per això estic buscant feina d'enginyer, en el ram de instal·lacions en edificis, vaja l'ho mateix que feia, però a la inglesa, i tenint en compte que l'imigrant aqui soc jo.
Però que inocent que era ja que les coses aqui son diferents com per exemple:

1. Primer de tot aventura per trobar habitació, que vaig perdre 4 dies a internet i al google map. Despres pagar, a part de 90GBP la setmana un dipòsit de 400GBP. Cosa que no m'esperava.
2. Les targetes de crèdit en alguns llocs no funcionen, perque a UK tenen un xip, ells sempre diferents.
3. El CV res de posar foto, i jo ja havia enviat 10 o 15 CV amb foto, apa, tornem a fer el CV.
4. Despres de portar uns quants nous CV una noia molt amable em va informar que si no hi havia carta de presentació el CV ni se'l mirarien. Doncs vinga 2 dies fent carta de presentació amb l'ajuda de la meva amiga que es traductora.
5. Em van aconsellar que obris un compte per quan trobi feina, vaig anar a demanar informació al Banc de Santander, em van respondre que com que era espanyol no tenia dret d'obrir un compte a Londres, haig de dir que em vaig emprenyar molt. Llovors vaig anar al HSBC, que aquests si que me l'obrien però pagan la friolera de 6GBP al mes, finalment al Barkleys em van informar que tenien compte gratis i per mi. Una altre cosa quotidiana que va ser tota una aventura. Aprofito per denunciar que el Banc de Santander son una colla de provincianos carregats de duros que es volen fer passar per una entitat internacional, cosa completament falça.
   
6. Mai habia portat un trage, doncs aqui si, es veu que un fan així, tothom amb traje, asta de festa ben encorbatats. Com tot imigrant m'he hagut d'adaptar i portar trage per anar a buscar feina.

Ara mateix estic en aquest punt, començant la meva recerca de feina, tal i com ho fan els anglesos.

Tota la resta només en puc parlar bé, ja que la gent m'ajuda molt. Les comunicacions a dintre i a fora de Londres son realment impresionants. La festa es molt maca. Ara que no treballo i visc del cuento, es important el tema econòmic, a part del lloguer que em casquen 400GBP per una habitació l'ho altre es com a Vic. Per tant em gasto uns 800 o 900GBP al mes.

I aqui estic, a causa de la politica econòmica suicida dissenyada pels "politics" catalans i espanyols buscant-me la vida a Londres. De moment no tinc res de res, però estic content d'haver fet aquest pas. Si seguiu el bloc ja veurem si seré capaç de trobar feina a Londres, ja que aqui estan molt preocupats, ja saveu per la crisi, tenen prop de un 8% de paro, vaja com quan Espanya estava a la Champions de l'economia. Però al final als hi han fet un chorreo!

Visca Catalunya!!!!