Dimarts dia 19 de maig, em vaig llevar a Tona a les 4:45 del matí. A les 8:45 (9:45 hora de BCN), era a casa de Londres. A mes arribar fins aqui entre tren i avió em va costar uns 45€. Vaja, que entre el super tren de Vic a Barcelona, i el AVE tardo el mateix anar a Londres que a Madrit, només que anar a Londres és lleugerament mes barat.
Fa un temps, uns fantasmes il·luminats, volient fer-nos un aeroport al nostre Verinal de Tona, perquè segons ells seriem mes internacionals. Srs, per ser mes internacionals, necessitem politics que primer sàpiguen l'angles, com a mínim, cosa que dubto que el sàpiguen, ja que a Catalunya qui val a treballar i qui no per politic i a expoliar. També necessitem doble via de tren BCN-Puigcerdà i Girona - Lleida. Continuo convidant als politiquillos que es vinguin a buscar la vida aqui, a fer-se els internacionals aqui a Londres, però sols, sense limousines pagats pels contribuients, ni assistents de imatge per portar el toupé arregladet. Sols, com jo!
Per desgràcia, avui no hi ha fotos, n'haig de tirar ja ho se. Aquest dies, han set els mes durs, perquè ho tinc tot controlat, habitació, ciutat, etc. i només em falta la feina. Clar m'aburreixo i és una putada. La Marisha i la Jurguita em diuen que es normal, fins i tot a les èpoques de no crisi. Que haig d'esperar, però no m'agrada esperar. De cara la setmana entrant m'hauré de plentejar un canvi d'estratègia i anar a buscar també altres tipus de feina.
Ara aniré a fer la compra, canviar diners i avui potser a voltar una mica. Així l'espera es fa més lleugera.
Vinga doncs, ja aniré escrivint mes sovint, i amb fotos clar.
Fa un temps, uns fantasmes il·luminats, volient fer-nos un aeroport al nostre Verinal de Tona, perquè segons ells seriem mes internacionals. Srs, per ser mes internacionals, necessitem politics que primer sàpiguen l'angles, com a mínim, cosa que dubto que el sàpiguen, ja que a Catalunya qui val a treballar i qui no per politic i a expoliar. També necessitem doble via de tren BCN-Puigcerdà i Girona - Lleida. Continuo convidant als politiquillos que es vinguin a buscar la vida aqui, a fer-se els internacionals aqui a Londres, però sols, sense limousines pagats pels contribuients, ni assistents de imatge per portar el toupé arregladet. Sols, com jo!
Per desgràcia, avui no hi ha fotos, n'haig de tirar ja ho se. Aquest dies, han set els mes durs, perquè ho tinc tot controlat, habitació, ciutat, etc. i només em falta la feina. Clar m'aburreixo i és una putada. La Marisha i la Jurguita em diuen que es normal, fins i tot a les èpoques de no crisi. Que haig d'esperar, però no m'agrada esperar. De cara la setmana entrant m'hauré de plentejar un canvi d'estratègia i anar a buscar també altres tipus de feina.
Ara aniré a fer la compra, canviar diners i avui potser a voltar una mica. Així l'espera es fa més lleugera.
Vinga doncs, ja aniré escrivint mes sovint, i amb fotos clar.
Hola Pere soc la Carme, m'agrada molt el teu blog ara probaré a veure si surt el comentari. Espero que estiguis molt bé llegei-gis força pero sobretot que treobis feina!!!!! ja ens anirem escribint. Petons!!!!!!
ResponEliminaSi si, carme si que ha sortit el teu missatge. Llegir, llegeixo bastan, i en anglès, feina estamos en ello. Però ja m'he resignat que costara. Sort que gasto poc. Apa merci per escriure
ResponElimina